Feia una pila d’anys que no visitava aquest petit i dispers indret anomenat Montclar. Recordava molt bé aquest nom i com s’hi arribava, però no recordava ben bé com era, així que sense pensar-m’ho dues vegades hi vaig voler fer cap. Sabia que s’hi celebrava la tradicional fira de Reis, la qual atrau un gran nombre de visitants (principalment de la nostra comarca del Berguedà) i també és molt conegut el seu restaurant pel menjar típic del Berguedà: patates emmascarades, pèsols negres i carn a la brasa. 

A l’arribar a Montclar, vaig veure que feien obres a la plaça principal del poble, per la qual cosa t’havies de desviar cap a un petit aparcament que hi havia a la dreta i deixar el vehicle allà. Començo a tenir les primeres impressions del petit nucli de Montclar; ja sabia que no era així, però el poble semblava estar completament buit, ja que no s’hi veia ningú, fins que justament hi vaig trobar un nombre considerable de famílies, on podia veure els nens jugant lliurement pel poble ja fos a pilota, amb la bicicleta o a cuit-amagar. Observo que és un lloc molt acollidor, encantador i pintoresc. Totes les cases estan fetes de pedra (cosa que els pobles de pedra m’enamoren) i gairebé no es diferencien els carrers (tant és així que potser més d’un cop ens hem “colat” dins el pati o jardí d’alguna casa) perquè no estan asfaltats. 

El poble de Montclar tal i com he dit al principi d’aquesta entrada és un poble molt dispers, té força extensió de terreny, la qual cosa significa que hi ha un bon nombre de masies/cases de pagès, per això diem que el caracteritza la ramaderia o l’agricultura. Montclar està situat a sobre un petit turó i ofereix unes precioses vistes panoràmiques de tota la serra que l’envolta, i a dins del nucli de població hi trobem: l’església i el cementiri, la plaça del poble, poc més de vint habitatges, el restaurant, la rectoria (casa de turisme rural) i una petita font. 

A continuació us faig una petita mostra del poble amb les fotografies que vaig poder fer en el seu dia. Gaudiu-ne!