Aquesta vegada i, amb més ganes que mai, pugem fins als 1600 metres d’alçada per anar a fer una visita el que havia estat el poble de Peguera i, vaig encertar ben bé l’ocasió. Tant els prats, com els boscos dels voltants, tenen una tonalitat verda estrident i uns colors vius espectaculars i plens de flors! (a les fotografies veureu de què us parlo). Abans però, us faig una breu explicació de la història de Peguera.

El poble de Peguera, a part de ser un dels més alts de Catalunya (crec) és un poble abandonat. Havia estat un poble amb molta activitat gràcies a la gran explotació minera que com molts ja sabeu, hi havia al Berguedà, sobretot a finals del segle XIX. En aquesta zona de Peguera s’hi van explotar tres mines, per això mentres fem camí cap al poble, per tota la vall on trobem Peguera, veiem restes d’antics edificis com ara transformadors elèctrics, l’antiga cantina i altres edificis que costa molt veure quin ús se’n feia. Al llarg dels anys (a principis i mitjans del segle XX) l’activitat minera de la zona es va anar apagant i, com a conseqüència, el poble de Peguera es va anar despoblant. Els últims habitants de Peguera van marxar i van deixar casa seva l’any 1968, es deia Cal Penjorell. Una curiositat que segurament molts de vosaltres ja sabreu és que al poble de Peguera, concretament a Cal Peron, hi va néixer un conegut maqui català: Ramon Vila Capdevila conegut com a “Caracremada”.

Les cases que hi queden estan en un estat ruinós, i gairebé costa molt d’imaginar com deurien ser originàriament i, encara més, pensar amb la seva distribució interior. Si ens hi fixem però, hi ha una petita excepció i, és que una de les cases encara avui dia està dempeus, si no m’equivoco, la casa s’anomena Cal Gran té la clau el seu propietari. A sobre de les cases veiem una gran roca que s’alça sobre elles l’anomenat Roc de Peguera. En aquest roc s’hi alçava el Castell de Peguera (molt anterior al poble i a les explotacions mineres) tot i que avui en dia no en queda cap rastre.

El poble de Peguera, actualment és propietat d’un xeic àrab. L’any 2003 el va comprar per tal de construir-hi un complex turístic de luxe, aquest projecte però, no s’ha portat mai a terme a causa dels tràmits administratius, jurídics i un llarg etcètera. A més a més, hi ha l’oposició de varis grups ecologistes, principalment, la plataforma Salvem Peguera que s’hi ha oposat des del primer moment, ja que posaria en perill el valor paisatgístic de la zona i, deixant a part que Peguera pertany a un PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural).

Com podem accedir-hi? Tenim 2 opcions:

1. Des de Rasos de Peguera, deixant el cotxe a dalt la Creu i seguint el camí que ens porta fins a Peguera hi ha uns 7 quilòmetres i escaig (no he fet la ruta, per tant no en disposo de més informació, l’únic que us puc assegurar és que el camí per anar-hi amb cotxe està en mal estat i és molt millor fer-los a peu).
2. Des de la C-16, a l’alçada de la central tèrmica, heu d’agafar la carretera que va direcció Fígols, a l’alçada de Fumanya veureu el cartell que ens indica “Rasos de Peguera” el seguim i uns pocs quilòmetres més endavant trobem la cruïlla amb el cartell de “Peguera”, en aquest punt s’acaba l’asfalt, podeu optar per deixar el cotxe aquí, ja que hi ha una esplanada per deixar-hi els vehicles. Des d’aquest punt fins als peus del poble de Peguera, hi ha uns 2 quilòmetres a peu aproximadament. Abans d’arribar al poble, us trobareu amb la Font de Cal Coix.

Nosaltres vam optar per la segona opció, més que res per comoditat. Des del meu punt de vista, la millor època de l’any per anar-hi és a principis d’estiu, ja que destaca molt pels seus colors verds (si han estat uns mesos abundants de pluja millor!) però si sou amants de la neu durant la temporada d’hivern també queda preciós.

A continuació, us deixo el recull de fotografies que vaig fer durant la jornada, he de dir que estic molt satisfeta amb els resultats, perquè la llum d’aquell dia era extraordinària.