Aquest és un dels molts indrets fantàstics i amagats que tenim a la nostra comarca del Berguedà. Gràcies a que no és molt conegut i que no és fàcil de trobar, l’entorn que l’envolta està molt ben conservat i no hi ha massificació. M’encantaria que després de publicar aquesta entrada al blog, se segueixi preservant l’entorn com fins ara.

Es tracta de la Font o Salt del Bisbe situada dins el terme municipal de la Pobla de Lillet, encara que per accedir-hi cal agafar la carretera que va de la Pobla de Lillet fins a Sant Jaume de Frontanyà. És una carretera rural i, tot i que està asfaltada i poc transitada, cal anar en compte ja que és molt estreta i ens hi trobarem algun que altre pas innundable i segons quina època de l’any plaques de gel i/o gebre. Per tal d’agafar aquesta carretera, cal que creuem tot el poble de la Pobla de Lillet i continuar tot recte per la carretera B-402 direcció Ripoll. Uns quilòmetres més endavant trobarem el desviament cap a Sant Jaume de Frontanyà. Seguim per la carretera i passarem pel costat de l’àrea recreativa de la Pineda, però cal que continuem uns quilòmetres més endavant per tal de trobar una petita plana que ens permet estacionar-hi el cotxe.

COMPTE! La ubicació de la Font del Bisbe no està indicada ni té cap tipus de senyalització. Vam recórrer la carretera 3 vegades fins que vam veure unes roques que marcaven el camí i per on s’hi accedia. Deixem el cotxe al costat de la carretera (la plana per deixar-hi el cotxe es troba en sentit la Pobla de Lillet) i baixem a peu pel corriol que finalment vam aconseguir trobar gràcies a les roques que he comentat abans que indicaven el camí (aquestes roques estan situades al bell mig del camí per tal que els cotxes no hi aparquin). A pocs metres d’on tenim el cotxe aparcat ja comencem a veure la majestuosa bauma. Fem una roda de reconeixement pels voltants i veiem que per sobre la bauma hi ha un torrent, crec que s’anomena de Solls i que és el que cau per la bauma, i en crea el seu saltant d’aigua (tot i que en l’època de l’any que la vam visitar no hi havia gaire bé gens d’aigua, però l’indret en si ja tenia una bellesa particular i ja valia la pena haver vingut). Un detall que ens crida l’atenció la seva mega estalagmita. Es diu que antigament aquesta font la van construir per recollir l’aigua que degotava de la bauma, però que només era una  espècie de plataforma i amb el pas del temps, aquesta ha anat agafant la forma de l’estalagmita que avui en dia veiem i sembla que estigui aguantant el sostre de la bauma. Si ens acostem a aquesta curiosa estalagmita veiem que hi ha un petit regueró per on brolla un petit fil d’aigua (escassa en aquest cas) suposadament per on s’agafava l’aigua de la font. Un cop hem vist en detall l’estalagmita ens aventurem a travessar per sota la bauma d’una punta a l’altra. Sota la bauna s’hi està molt fresc, però cal anar amb molt de compte amb el seu terra, ja que està ple de fang i és molt fàcil patir alguna relliscada. Des de sota la bauma veiem que l’aigua que cau del salt d’aigua continua torrent avall (el torrent de Solls és un petit afluent del riu Arija i també desemboca al Llobregat).

Abandonem aquest bonic indret tot capturant-ne el seu preciós paisatge i aquí us en deixo un bonic recull: