Guardiola de Berguedà-Bagà: Via del Nicolau

Ja feia un quant temps que tenia pendent de fer aquesta bonica ruta anomenada la Via del Nicolau. N’havia sentit a parlar molt bé i, sobretot n’havia vist unes fotografies que et feien venir ganes de fer-la. Aquest passat mes de juny vaig tenir l’oportunitat (per fi) de poder fer-la, juntament amb la Montse (del Castell de la Pobla de Lillet) qui em va fer de “guia” durant la ruta. 

La Via del Nicolau té uns 12 km aproximadament (6 km d’anada i 6 km de tornada) i és una ruta molt planera i fàcil apte per a adults i nens. La ruta comença des de Guardiola de Berguedà  i va fins a Sant Joan de l’Avellanet a Bagà (evidentment, també es pot començar a l’inrevés).

Perquè se l’anomena la Via del Nicolau? Antigament, aquesta ruta havia estat utilitzada pel transport de fusta i per aquesta, hi circulava un petit ferrocarril que servia per transportar la fusta de Guardiola de Berguedà a Gisclareny (i viceversa) el promotor d’aquesta via va ser Tomàs Nicolau Prieto, propietari de la serradora de Berga. L’any 2009 es va recuperar aquesta bonica via, fent-la una ruta transitable per a tots aquells amants del senderisme i de les rutes a peu. Al llarg d’aquesta via hi trobareu diferents elements que de ben segur us transportaran a l’època de quan aquest petit ferrocarril estava operatiu. Quins elements característics hi trobarem? Doncs, al llarg del camí trobarem 3 túnels força breus (tot i que un d’ells té una lleugera corba, per la qual cosa hi ha molt poca llum) dos ponts de fusta (evidentment rehabilitats, abans no hi havia ponts de fusta en aquests trams) i el fantàstic pont penjant d’uns 30-35 metres d’alçada (Passarel·la del Nicolau) i, la peça clau (punt de vista propi) una rèplica d’una vagoneta carregada amb la fusta sobre un trosset de via.

Feta la petita introducció, passo a explicar la nostra ruta:

Iniciem la ruta des de Guardiola de Berguedà. Punt de trobada davant del bar de la Taverna. Davant d’aquest mateix bar, veureu que hi ha un indicador de la Via del Nicolau (es veu un “pal” amb un dibuix d’una vagoneta amb troncs) aleshores cal anar cap a la dreta i tot recte amunt. Al cap de pocs metres trobareu un revolt, on veiem un camí que enfila cap amunt (coneixerem el camí que hem de seguir de seguida ja que l’asfalt és diferents i també hi ha uns indicadors de la ruta. A partir d’aquí cal seguir tot recte fins que trobem un camí forestal (veureu un planell amb el nom de “Via Nicolau”) a més també trobem un taulell informatiu amb tota l’explicació i tot el tram recuperat de la Via del Nicolau. Seguirem ara per un camí forestal, durant aquest camí trobarem un dels ponts rehabilitats (de fusta). Deixem el camí de bosc per agafar un tros de pista d’asfalt, el qual gaudirem de les vistes (a la nostra dreta) del poble de Guardiola de Berguedà, al llarg d’aquest camí trobarem diferents indicadors de la via. Seguirem per aquest camí d’asfalt fins a arribar al poble de Bagà (ens quedarà ben bé a davant nostre, en primer terme) a pocs quilòmetres trobem el primer túnel (aquest és molt curt) ens fixem que a dalt de tot de la boca del túnel hi ha un antic emblema un xic oxidat que ens recorda a l’època de la mineria. Sortim del túnel i arribem fins a un desviament que ens porta cap dins al poble de Bagà. NO us heu de desviar cal seguir recte tal i com ens marca l’indicador que trobem al costat del camí. Més endavant, si que ens haurem de desviar cap a l’esquerre (no té pèrdua ja que tornem a trobar un taulell informatiu de la Via del Nicolau) per un camí sense asfaltar. Seguim aquest camí que ens oferirà unes fantàstiques vistes panoràmiques del poble de Bagà. A pocs quilòmetres ens trobem el segon túnel (aquest té la boca d’entrada al túnel reforçada amb vestiments de fusta) no tant curt com el primer ja que té menys poca llum. Un cop passat el túnel seguim el camí marcat fins a arribar el tercer i últim túnel (aquest també reforçat amb vestiments de fusta) potser és el més “llarg” i més fosc de tots a causa de la lleugera corba que fa que no hi entri gaire llum. Sortint d’aquest últim túnel seguim el camí i a poca distància d’aquest trobem un segon pont de fusta. Seguim fent camí fins que trobem un altre regal inesperat: un petit mirador. En aquest mirador veurem a la llunyania el poble de Bagà, envoltat per muntanyes. Tot just després d’aquest mirador, fem una corba i ens trobem amb el més esperat: la vagoneta carregada de troncs. És una gran meravella envoltada de bosc per tots cantons, al mig del no-res. Però bé, no val a badar (més que res perquè el temps se’ns tiraria a sobre) i cal continuar amb la ruta. Deixem enrere la vagoneta i continuem pel camí tot travessant un altre dels ponts de fusta. Després d’aquest pont de fusta ens trobem la segona estrella d’aquesta ruta: la passarel·la del Nicolau. L’increïble pont penjant que fa que quan hi passis gaudeixis com un nen amb sabates noves (tot i que cal anar en compte amb els dies de vent, més avall esbrinareu el perquè). Ens hi podríem passar tot el dia anant d’una banda a l’altra d’aquest pont, però hem de continuar amb la ruta, així que seguim fent camí. Deixant ja la passarel·la del Nicolau enrere tornem a enfilar per camí de bosc. Sortint del camí de bosc trobem un tram amb parets de roca força altes, cal anar una mica en compte, ja que algunes a causa de les pluges i/o el vent, han anat queien al camí en forma d’esllavissada. Tot seguit, tornem a agafar camí de bosc, fins que al final d’aquest, enfilem per uns esglaons fets amb plaques de fusta que ens portaran a una carretera asfaltada. Pugem per la carretera i a la nostra esquerra i veiem una àrea de pícnic. Si seguim pujant per la carretera ens trobarem davant de l’Ecomuseu de Sant Joan de l’Avellanet, així significarà que hem arribat al punt i final de la ruta. Però, no podem marxar d’aquí sense haver vist la seva església. Així que a escassos metres de l’ecomuseu, trobem un caminet per anar cap a l’església de Sant Joan de l’Avellanet. Tant va ser la nostra curiositat que vam intentar entrar a l’interior de l’església. Quina va ser la nostra sorpresa? Que estava oberta! Vam poder fer el tafaner sense cap problema, això si, sempre respectant i tenint cura de l’entorn i tornant-ho a deixar tal i com ho havíem trobat. Seguint amb la nostra curiositat, vam enfilar un tros més amunt del camí de Sant Joan de l’Avellanet i ens vam trobar una àrea habilitada per l’acampada (tot i que semblava una mica abandonada) al veure-ho en aquell estat vam marxar de seguida tot agafant el camí per tornar cap al punt d’inici. A la tornada, vam agafar un desviament per no tornar a fer tot el camí que ja havíem fet. A pocs metres dels esglaons abans esmentats, hi ha un petit corriol a l’esquerra que et desvia del camí i et porta fins a la carretera que va de Gisclareny a Bagà, et deixa just a davant de l’àrea recreativa o de pícnic Pont de Sant Joan (Bagà). Per tal d’arribar al poble de Bagà, gran part del camí el vam fer pel costat de la carretera (tot i que no és una carretera massa transitada, cal estar a l’aguait). Durant aquest trajecte vam descobrir una bonica resclosa i una sèquia (un petit canal que transporta aigua) que al cap de poc quedava soterrada. Arribats al poble de Bagà, hem d’anar fins al pont romànic del riu Bastareny per tal de tornar a agafar el camí ral que ens portarà de bell nou al poble de Guardiola de Berguedà, on recordo, ha estat el punt d’inici d’aquesta preciosa ruta com és la Via del Nicolau.

Tot seguit us deixo un recull de fotografies d’aquesta fantàstica ruta. Us la recomano al 100%.

3 pensaments sobre “Guardiola de Berguedà-Bagà: Via del Nicolau

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s