Aprofitant que l’hivern sembla ser que encara no vol marxar, us porto una nova entrada amb les seves fotografies corresponents, per tal de recordar l’hivern que hem tingut aquest any. Des del mes de Gener i fins ara el Març, hem pogut gaudir al màxim de la neu. N’és un exemple clar aquest bonic indret que es troba dins el terme municipal de Cercs (tot i que s’accedeix des de Berga) com és la Figuerassa. Estic segura que molts berguedans i berguedanes hi han estat infinitat de vegades, ja que és un indret força freqüentat per a la gent de la comarca i, sobretot és un lloc clau per a entrenar, sobretot pels “mountain runners”.

El Mirador de la Figuerassa, es troba situat al municipi de Cercs, tot i que s’hi accedeix per la carretera que va de Berga fins a Rasos de Peguera. Passat el berenador de la Font Negra, trobem de seguida el trencant que ens porta direcció Rasos de Peguera. A pocs quilòmetres ben aviat trobem un rètol que ens indica on hem d’agafar l’accés per anar cap a la Figuerassa. L’accés és una pista forestal, cal anar amb compte ja que no és una pista gaire ample, i moltes vegades hi trobarem gent practicant senderisme o excursionisme, o si és temporada de neu (com en aquest cas) trobareu gent practicant-hi raquetes de neu. A mesura que es va pujant el desnivell augmenta. Des de dalt el Mirador (una alçada d’uns 1.500m aprox.) amb els seus dos balcons circulars, veurem unes vistes espectaculars del Pantà de la Baells, el poble de Vilada, Berga, la serra de Queralt i part del Baix Berguedà. Mentre vas pujant pel camí forestal, passarem pel costat de l’hípica de Vilaformiu, i si ens hi fixem a dalt d’un turó veurem el castell (o el que queda d’ell) de Blancafort.

Amb aquesta breu introducció de la Figuerassa, només em queda comentar que si ja és espectacular per si sola, imagineu-vos-la quan hi ha neu. Doncs aquest és el cas que avui us presento. La Figuerassa amb un gruix de neu d’uns 60-70cm ben bons.

Un matí de Febrer ens decidim a pujar a la Figuerassa amb cotxe tot terreny per veure-la amb neu i ja de pas fer-hi unes quantes fotografies, ja que encara no en tenia cap de la Figuerassa amb neu. Dit i fet, al matí ben d’hora abans que surti el sol i malgrat el fred que feia, enfilem el camí. Arribem al trencant on dóna accés cap al Mirador de la Figuerassa i ja es comença a apreciar la neu al camí. Tot i que al principi del camí hi ha neu encara es veia la grava d’aquest, segurament perquè més d’un cotxe ja hi havia passat (segurament per anar cap a Vilaformiu). Des de l’inici del camí fins a uns quilòmetres més amunt, la pista es començava a complicar, el gruix de neu anava en augment al mig del camí. Vam seguir avançant uns quants quilòmetres més, però va arribar un punt que ja va ser impossible avançar més amb el cotxe tot terreny. El gruix de neu era bestial, a part del gruix el problema va ser el gel. La nit anterior, les temperatures havien caigut fins al mínim i com a conseqüència la neu en pols va quedar completament glaçada. Arribats aquest punt, vam quedar encallats per culpa del gel i decidim donar la volta. Vam estar una bona estona intentant desencallar el cotxe, sort que anàvem preparats! Amb una pala vam obrir camí a través del gel que no deixava que les rodes del cotxe giressin bé, finalment ho vam aconseguir. Això ens demostra que sempre cal anar preparats quan sortim a la muntanya, sobretot en circumstàncies de neu, si vas a un lloc on creus que podràs tenir problemes amb la neu o el gel, recordeu portar sempre cadenes o pneumàtics de contacte, mantes o roba tèrmica, o com en el nostre cas algun estri com ara una pala.

Malgrat l’aventura matutina, l’experiència de poder veure la Figuerassa amb neu i poder fer-hi fotografies amb la sortida del sol va ser increïble. En resum, un paisatge meravellós tant amb neu com sense, però sempre és bo veure el paisatge canviat i en aquest cas, en vaig gaudir moltíssim.