I molts us preguntareu… I aquest nom, d’on ve? Què va passar? No ens alarmem! Abans de començar la ruta us explicaré d’on li ve el nom conegut popularment com a “Tramvia de Sang”. Doncs bé, el nom amb què s’ha batejat a aquesta ruta és senzillament perquè anys enrere feien servir aquesta ruta per dur el carbó de les mines de Fígols fins a Berga i, aquest ferrocarril que transportava el carbó tenia atracció animal, d’aquí li ve el nom de “Tramvia de Sang”. Al cap d’uns anys aquesta ruta va deixar de funcionar amb l’arribada del tren de vapor a Guardiola. Fins que avui en dia s’ha volgut recuperar l’antic tram que va de Berga fins a Sant Jordi de Cercs (encara que si es vol es pot allargar la ruta fins a Fígols). Aquesta ruta del Tramvia de Sang, està inclosa també dins del GR 270 que és el mateix que el de la Ruta de les Colònies, segurament pel seu enllaç en algun dels trams.

Bé, comencem l’aventura juntament amb la meva companya de rutes l’Isa. Ens trobem just davant del restaurant la Cabana (Berga) i aquest serà el nostre punt d’inici (encara que també es pot fer a l’inrevés amb el punt d’inici a Sant Jordi de Cercs). Com a bones principiants volíem iniciar la ruta cap al Tramvia de Sang passant pel camí de les Fonts, ja que havíem llegit que arribar-hi des d’aquest punt també era possible, així que ens hi vam aventurar. La nostra sorpresa va venir pocs quilòmetres més endavant, quan veiem que el camí està tot ple de bardissa i males herbes, d’aquesta manera el camí ens va quedar tallat i ens va ser impossible avançar. Per tant, hem de tornar a buscar el camí de nou. Aquesta vegada llegim un nou track i ens diu que es pot començar la ruta des del restaurant de l’Estany Clar. Agafem el cotxe de nou i el deixem a davant del restaurant. Vam trobar estrany no veure-hi cap cartell indicador per la qual cosa vam decidir entrar cap a dins l’aparcament del restaurant i, al fons d’aquest, hi vam veure un petit camí que passava pel costat d’uns horts i uns coberts amb bestiar que ens saluda cordialment. Seguim aquest caminet fins a trobar una petita corba i travessem per un pont on hi passa un petit corriol. Seguim pel camí de la dreta un cop hem travessat el pont. Finalment trobem un indicador que ens marca el camí que hem de seguir per continuar amb la ruta del Tramvia de Sang (al final veureu el perquè fins ara no havíem trobat el camí incial. Aquest camí per on vam començar a fer la ruta fins a trobar el cartell indicador del Tramvia de Sang, diguem que era una drecera). Continuem pel sender GR 270 en direcció Cercs-Sant Jordi de Cercs. Avancem i justament ens queda la carretera C-16 a la nostra dreta, gairebé a tocar, però nosaltres estem a molta més alçada, pel qual no hi ha perill. De seguida es veuen unes baranes de fusta col·locades per la seguretat i per precaució pel precipici que hi ha, i així evitar accidents. Durant aquest tram deixem enrere el túnel de Berga. El camí fins a arribar al túnel de Cercs es fa agradable, malgrat el fred que feia (era el mes de Desembre, és a dir, era hivern). Al llarg d’aquest tram anirem veien cada vegada més a prop el pantà de la Baells i també, en aquesta part de la ruta passarem i veurem parets de pedra (o murs de càrrega) per on, segurament, hi passava el ferrocarril que transportava el carbó de Fígols a Berga. Cal remarcar també que en aquest recorregut hi trobem vàries escales de fusta que  suposadament, han estat habilitades per fer la ruta de més fàcil accés. Finalment, arribem a la carretera vella que va fins a Cercs (carretera asfaltada) i just a sobre de la carretera hi veiem una granja. Seguim per la carretera asfaltada fins, aproximadament, a l’alçada del túnel de Cercs. Quan arribem al túnel de Cercs (el túnel ens quedarà a sobre els nostres peus) veiem un indicador que ens tornarà a desviar cap al camí de bosc. Pugem una costa una mica empinada (val a dir que durant tota la ruta hi ha força desnivell al terreny i hi ha moltes pujades i baixades) i passem per sobre d’una palanqueta (un petit pont o passarel·la de fusta habilitada) i seguim el camí que ens portarà fins al poble de Cercs. Abans d’arribar a Cercs, cal que parem atenció al nostre voltant per tal de contemplar el magnífic paisatge amb el pantà de la Baells com a protagonista, tot fent-nos companyia gairebé, tot el trajecte i també, passarem just per sobre del túnel de Cercs (tal i com he dit abans) pels graons de fusta correctament habilitats. Al fons, es comencen a dibuixar les diferents cases del poble de Cercs, la carretera C-16 i el pantà de la Baells altre cop. Voragem el poble de Cerc que ens queda just a davant dels nostres ulls, tot passant per un camí de bosc fins que aquest s’acaba i enllacem amb la carretera que uneix Cercs amb Sant Jordi. Seguim aquesta carretera asfaltada durant uns quilòmetres fins a tornar agafar el camí de bosc que ens portarà fins al poble de Sant Jordi de Cercs. Aquesta carretera voreja tota l’estona el poble de Cercs per la qual cosa ens serveix de referència, continuem veient el poble de Cercs i el cap de la costa. Tot seguit, agafem el camí del tram final per arribar fins a Sant Jordi, en aquest últim tram veurem un altre element força característic: un pont tot fet de pedra i molt ben conservat, això si, amb baranes de fusta per a la nostra  seguretat, per tal de no caure cap baix al torrent que hi passa. Just quan creuem el pont, si girem el cap, cap al costat esquerre veurem les restes d’unes columnes que segurament deurien pertànyer a algun altre element significatiu del ferrocarril (un pont o algun suport). En aquest punt també s’uneix un altre camí que ens portaria fins al poble de Peguera (un antic poble miner, avui en dia abandonat) per això suposem que aquestes columnes que veiem són part d’algun element del ferrocarril que hi passava. Passat el pont, al llarg del camí ja trobem diferents horts i cultius, aneu alerta de no desviar-vos del camí, seguiu les marques blanques i vermelles fins al final del recorregut. Arribem ja al poble de Sant Jordi de Cercs després de deixar enrere els horts i la ruta s’acaba (o comença) al costat de l’escola del poble de Sant Jordi, aquí hi trobareu un planell informatiu amb l’explicació de la ruta i l’origen del tramvia de sang, a més a més del mapa i el traçat del recorregut marcat.

Per últim tal i com us havia dit i, gràcies a l’Isa que uns dies després va fer un tros de la ruta altra vegada, em va explicar exactament on es comença la ruta: si es comença la ruta des de Berga, podeu deixar el cotxe al restaurant la Cabana, caminem per la carretera vella (vigilant amb els cotxes que hi circulen) que va fins a Cercs durant uns 10-15 minuts. A la nostra esquerra, hi veureu un trencant que va cap a Vilaformiu i uns 20 metres més endavant hi ha un cartell que ens indicarà l’inici de la ruta del Tramvia de Sang i, aquest camí ens portarà fins a darrere el restaurant de l’Estany Clar. Just després sortim al mateix lloc des d’on he començat la meva explicació de la ruta (l’únic que em vaig perdre d’aquest tram que no vaig fer, és un altre bonic pont de pedra molt ben conservat de quan hi passava el ferrocarril o tramvia de sang).