Desolador. Aquesta és la paraula amb el qual definiria el paisatge que aquests darrers mesos viu el pantà de la Baells a causa de la gran sequera que pateix el Berguedà i, segurament tot Catalunya. Aquesta també és la primera paraula que em ve a la ment just posar un peu al que havia estat un petit poble ple de vida anomenat Sant Salvador de la Vedella i que a causa de la construcció del pantà va desaparèixer. Aquesta ha estat la primera vegada que trepitjo el fons del pantà de la Baells. És la Baells en època de sequera, el Death Valley Berguedà? Ho descobrim.

Deixem el cotxe a la dreta de la cruïlla on veiem el cartell que ens indica per anar a Sant Corneli, just en aquest costat dret, hi ha un petit tros per estacionar-hi el vehicle. Just en aquest mateix punt veurem un cartell torçat que ens indica el camí que hem de seguir per anar fins al que havia estat el poble de Sant Salvador de la Vedella. Seguim avançant pel camí marcat fins que veiem a la llunyania l’església de Sant Salvador de la Vedella. Podem seguir avançant amb precaució ja que al estar sempre enterrat sota les aigües hi havia trossos amb molt de fang i en algun cas el fang estava tan tou que podies enfonsar-te ben bé 2 pams. Aquest tros on hi havia hagut el poble és ben bé la cua de l’embassament de la Baells. En l’època que vaig visitar Sant Salvador de la Vedella només hi havia un petit corriol d’aigua que separava el que havia estat el poble del camí d’accés per on havíem vingut (tot i que quan el pantà està ple, es pot accedir pel mateix camí però fins a un cert punt, ja que algunes persones fan servir aquesta zona com a “camp base” per navegar amb piragua). Per tant, si volia arribar fins als peus de l’església de Sant Salvador de la Vedella, havia de seguir avançant a poc a poc i, sobretot, mirant a on posava els peus fins a arribar al pont (normalment també està submergit sota les aigües, però ben visible a causa de la sequera) per on havia passat l’antiga carretera i el Carrilet i creuar-lo. Arribant als peu de l’església de Sant Salvador de la Vedella et quedes bocabadat davant la grandesa d’aquesta i, sobretot del lloc on està situada. L’església s’alça sobre un petit turó i, és segurament per aquest motiu que quan les aigües de la Baells cobreixen tot el poble, l’església queda ben alçada i no la cobreix, ja que avui en dia tinc entès que és de propietat privada. A sota d’aquest turó s’hi veuen com una mena de coves, on es diu que hi haurien habitat alguns ermitans o monjos de l’abadia. Des de l’església veiem que a darrere encara es conserven algunes edificacions del que havia estat el poble, però, evidentment no queda ni una casa dempeus. Malgrat que entre els anys 1970-74 aproximadament era un poble ple de vida, però que a causa de la construcció del pantà, els habitants del poble van haver de marxar i començar una nova vida al poble que avui en dia es coneix amb el nom de Sant Jordi de Cercs. Vaig rodejant l’església de Sant Salvador de la Vedella i m’enfilo per un costat d’aquesta, ja que hi ha un petit camí d’accés que et duu fins a la porta d’entrada (evidentment tancada amb pany i clau) em quedo observant tot l’entorn que m’envolta, quina sensació tan estranya… A part que just al davant mateix hi tenim un altre edifici majestuós (tot i que molt més modern) la central tèrmica de Cercs (inactiva des de ja fa uns anys) i que per mi és un gran impacte paisatgístic. Durant aquesta visita extraordinària també em dono compte que a vàries de les parets de les cases i, sobretot a les roques, hi trobem el musclo zebra (un mol·lusc molt petit) una plaga invasora, per sort molts d’ells ja eren morts. Abans de tornar cap a casa em quedo uns instants a contemplar aquell estrany paisatge, fins ara completament desconegut per mi.

La sensació que es té quan estàs en un lloc així és gairebé indescriptible, ets sents minúscul en un lloc tant imponent… Veus que està envoltat de muntanyes, valls, etc. Una sensació de solitud, de silenci, tristesa, són una colla de sentiments que segurament encara avui dia, tenen i senten totes aquelles persones que havien format part del poble de Sant Salvador de la Vedella.

NOTA: Cal remarcar que aquesta visita i aquesta entrada que he fet en el blog és del tot excepcional ja que no és gens habitual poder accedir a aquest lloc sinó és amb kayak i per als més valents, nedant.