Reprenem la ruta de les colònies des d’on ho havíem deixat l’última vegada. Aquest cop també la fem amb molt bona companyia. En la darrera ocasió vam fer el tram de Gironella fins al Guixaró, aquesta vegada comencem la ruta des del Guixaró. Recordeu, però que la ruta de les colònies és el GR 270 (no confondre amb el GR 176, ja que en alguns trams, sobretot quan hagueu arribat al pont de Periques de Puig-reig, pot generar confusió perquè les marques també són blanques i vermelles). El GR 270 comença a Cal Rosal i acaba a l’Ametlla de Merola. 

Arribats al Guixaró ens dirigim cap al restaurant la Nau que ens servirà de referència per veure el camí que hem d’agafar per iniciar la ruta. Agafem el camí de l’esquerra on s’hi veu un cartell indicador. El cartell indica que és PR (petit recoregut) però no patiu ja que més endavant enllaça amb el GR 270. Baixem les escales i creuem un petit pont i al final del pont girem cap a la dreta. Seguim aquest camí (no té pèrdua) fins a arribar a la colònia Prat. Just abans d’arribar a la colònia Prat, pareu atenció amb el pont que haureu de creuar per tal de continuar, ja que és força estret i no té baranes! Seguim fins a arribar als horts, passem pel costat del canal, a la nostra dreta hi ha un petit camí per arribar al centre de la colònia Prat i a davant mateix hi tenim la fàbrica, continuem endavant sense desviar-nos. Deixem enrere la fàbrica i agafem un bonic camí pel costat del riu Llobregat, el camí és amb un pèl de desnivell però tot i així es fa molt agradable. Arribem a un punt en que tenim per sobre dels nostres caps l’autopista C-16 i també l’antiga carretera, però seguim el camí que ens portarà fins al poble de Puig-reig. Per aquest camí el riu Llobregat el veurem força lluny de nosaltres, ja que agafem una mica d’alçada. Aquest camí és una mica estret, sobretot en la part que hi ha una roca de grans dimensions que sobresurt i s’ha de passar amb el cap gaire bé de costat (és un fenomen natural, no està fet expressament). Aquest camí ens portarà fins al pont de Periques (Puig-reig). És en aquest moment quan es pot crear confusió ja que aquí hi ha, per dir-ho d’alguna manera, “un punt d’unió” entre els dos GR (270 i 176) nosaltres hem d’anar cap a la dreta per seguir el GR 270 i arribar fins a Cal Cases. Hem de seguir la carretera asfaltada durant un tros fins a trobar una petita entrada amb uns quants graons per entrar cap a Cal Cases (quan seguim la carretera, veureu que la fàbrica de Cal Cases ens queda tota l’estona a la nostra esquerra). Un cop a Cal Cases veurem una gran casa/xalet, l’entrada a la fàbrica i un petit edifici en força mal estat. Al costat d’aquest edifici veurem el camí que ens servirà per continuar la ruta. Durant aquest tram de Cal Cases fins a la colònia Pons passarem tota l’estona pel costat del riu Llobregat acompanyats de la seva fauna. A mesura que avancem el camí s’eixample, però més endavant quan estem a punt d’arribar a Cal Pons es torna a fer estret. Arribem a Cal Pons, el camí va a parar just davant del conjunt de blocs de pisos de la colònia i d’un petit altar. Passem pel carrer dels blocs de pisos fins a arribar a la fàbrica. Des de la fàbrica es pot veure vagament el bonic campanar i cimbori de l’església d’aquesta colònia. Deixem enrere la fàbrica i avancem pel camí que ens portarà fins a Cal Marçal. Abans d’agafar el camí de bosc per anar cap a Cal Marçal, si ens girem i mirem amunt, veurem la preciosa Torre de l’Amo (la Nova) amb les seves dues torres petites. Tornem a mirar endavant i seguim tot fent l’últim camí que ens portarà fins a Cal Marçal. Abans d’arribar veurem uns quants coberts i sortirem just davant d’uns garatges. Arribem a Cal Marçal i veiem els diferents blocs de pisos típics de les colònies industrials, l’església i el parc. Pugem fins a l’església per tal de contemplar el bonic paisatge amb Cal Pons i Puig-reig de fons. Com que no tenim suficient temps per acabar la ruta ho deixem aquí, així que fem una petita pausa per agafar forces per tornar a emprendre el mateix camí per tal de tornar fins al punt d’inici, recordem que ha estat el Guixaró.

Per últim vull fer un especial agraïment a la Isa Ballesteros per haver-me acompanyat a fer aquesta ruta. Que igual que en altres ocasions tan bonament ho ha fet. Així doncs, tant aquest post com l’anterior (el de la ruta de les colònies de Gironella al Guixaró) van dedicats a ella.

PD: a la tornada ens vam trobar una bonica sorpresa a un dels trams del riu Llobregat i, és que un eixerit Bernat pescaire ens observava des de dins del riu.