Alguns de vosaltres em direu: “no és el mateix dir: una gran colònia que una colònia gran”. Doncs bé, en aquest cas és com jo definiria Cal Rosal. Històricament, diria que va ésser i, a dia d’avui encara és, una de les colònies tèxtils més grans del Berguedà. Va créixer com a una gran colònia des dels seus inicis gràcies als seus fundadors (germans Rosal) durant la gran època del tèxtil, fins a la seva crisi, on la fàbrica va haver de parar màquines i tancar les seves portes l’any 1992.

Com ja he comentat en el paràgraf anterior, Cal Rosal és una de les colònies més grans situades al costat del riu Llobregat, i com a curiositat us diré que forma part de tres termes municipals: Olvan, Avià i Berga. Com veieu és una colònia ben repartida. Com tota colònia industrial que va a remolc de la fàbrica tèxtil, Cal Rosal no en va ser una excepció, i a més a més s’hi va sumar un element molt important: el tren o l’anomenat Carrilet. Que feia el trajecte Manresa-Olvan-Berga. Aprofito aquest paràgraf per comentar que just en aquesta colònia és on s’inicia o finalitza la Via Verda que va de Cal Rosal a Sant Quirze de Pedret i té aproximadament uns 5 i escaig quilòmetres. Se l’anomena Via Verda perquè és la ruta per on passava el tren fins a Guardiola de Berguedà. Entre el tèxtil, el tren que transportava mercaderies i quan es va començar la carretera que uniria Barcelona amb la Cerdanya, Cal Rosal va viure uns anys econòmics molt bons, convertint-se d’aquesta manera amb un gran eix comercial, però amb el pas dels temps, la vida de la colònia es va anar apagant a causa del tancament de la fàbrica, l’abolició del carrilet i la construcció de l’autovia C-16.

Cal Rosal a més de ser una gran colònia tèxtil (tot i que la fàbrica avui dia no està en funcionament) també compta amb altres recursos que poden ser interessants per tots aquells que siguin uns apassionats de la història i del senderisme. Un exemple clar és que forma part de l’itinerari de la Ruta de les Colònies i en aquest tram passareu pel costat de les restes d’un antic molí fariner; l’anomenat Molí de Minoves. Aquest molí, aprofitava l’aigua de la riera de Metge per tal posar en funcionament tota la maquinària del molí (com per exemple les moles i la turbina). A més, al costat del molí veureu les restes d’una petita bassa com a ajuda complementària per si la riera no tenia prou cabal per fer funcionar les turbines del molí, però anys més tard quan el molí va tancar va ser utilitzada per a donar força a la l’edifici de la fàbrica d’espardenyes que hi ha just al costat de les restes d’aquest molí, avui en dia d’empeus, però sense funcionar. 

Seguint l’itinerari de la Ruta de les Colònies, ens trobem les restes de l’antic Pont d’Orniu es tracta d’un pont de pedra d’estil romànic, però que a dia d’avui només en conserva les bases i alguna arcada i just al costat hi trobem el Pont Nou d’Orniu. Si creuem aquest pont trobarem una bifuració que ens durà fins al Molí de Minoves si agafem el camí de la dreta (explicat en l’anterior paràgraf) i si agafem el camí de l’esquerra anirem fins a l’església de Sant Vicenç d’Obiols, tot i que el camí continua fins la Plana i de la Plana arriba fins a Gironella.

Resumint, malgrat que a Cal Rosal li ha tocat viure una època de crisis degut al tèxtil primerament, i posteriorment a causa de la construcció de l’autovia C-16 que enllaça Barcelona amb la Cerdanya, ja que abans de la seva construcció tots els cotxes passaven per aquesta colònia ja que era l’única via d’accés cap a la Cerdanya que enllaçava amb la capital catalana. Tot i així, a dia d’avui sembla que els petits comerços han remuntat gràcies a les fires tradicionals que s’hi fan com la més coneguda del Mercat del Bolet, la Fira de la Tòfona, i una fireta artesana anomenada “Entrefils”i fins i tot s’hi feia el Campionat d’Espanya de Trail. Cal Rosal actualment és una colònia plena de vida, amb els seus petits comerços i la seva càlida gent.  A continuació us deixo un recull d’imatges més generals de la colònia Rosal.