Passen els anys i tot canvia, tot es renova, però precisament en aquesta part del Berguedà que avui us mostraré sembla ser que el temps hagi quedat aturat: és el cas del Museu de les Mines de Cercs. Tot i que el museu i la visita en si estan “adaptats al nostre temps”, el conjunt que forma part del museu (la mina, les fotografies, la colònia, els materials i eines…) ha quedat atrapat en el temps. 

En el meu cas veig que han hagut de transcórrer uns 14-15 anys des que vaig trepitjar per primera vegada aquest museu i, des d’aquella vegada no havia tingut ocasió de tornar a posar els peus a Sant Corneli. Aquest cop i amb el cap més clar, he pogut experimentar un gran canvi en aquest museu, la veritat és que en tenia un record una mica borrós, ja que quan ets petit no acabes de parar la suficient atenció a tot allò que t’envolta i no saps apreciar, encara, allò que va ser tan important per a la nostra comarca. Comencem doncs, la visita a les mines (segurament) més representatives de la comarca del Berguedà.

El Museu de les Mines de Cercs es troba situats en la petita colònia de Sant Corneli que forma part del terme municipal de Cercs. Entrem a dins la recepció del museu on hi trobarem els guies que ens indicaran la millor manera de començar la visita: començant per l’interior del museu, seguidament per l’espectacle de la Mina i finalment visitant l’interior de la mina de carbó. Aquest va ser l’itinerari que vam realitzar nosaltres, però vull remarcar que aquest itinerari pot variar, en funció de la ventilació de la mina, ja que es necessita almenys una hora i escaig per tal de poder accedir-hi. 

Iniciem la nostra visita dins el museu. A primera visita puc veure com sembla que el museu està dividit en dues parts: a la part esquerra del museu hi trobarem el que sembla que està relacionat amb la vida de la colònia, ja que s’hi mostren els diferents serveis que la colònia oferia com ara el dispensari o l’escola, i fins i tot podem accedir a un dels pisos de la colònia on hi trobem la cuina, dos dormitoris, un rebost, una petita sala i el lavabo. En aquesta part esquerra del museu també hi trobareu altres objectes relacionats amb el món tèxtil, varis documents de l’època i articles de diferents diaris que feien referència al món de la mineria berguedana. També abans d’acabar la visita a la part esquerra del museu us posaran un vídeo documental del ressò que van tenir les mines de carbó, sobretot les berguedanes arreu d’Europa. Si ens dirigim a la part dreta del museu, hi trobem tots aquells elements relacionats amb el món de la mineria i el carbó: hi podrem veure algunes vagonetes carregades amb carbó, així com també sacs,a més a més de varis estris relacionats amb el món de la mineria, com per exemple el llum d’acetilè, maquinària, una exposició de fotografies, etc. En aquesta part del museu també veureu un altre audiovisual.

Acabada la visita a l’interior del museu, ens disposem a veure l’Espectacle de la Mina. Aquest espectacle fa només uns dos anys que el fan i, la veritat vaig quedar molt sorpresa del seu funcionament. En primer lloc et fan entrar a les fosques en un altre edifici, tot i que està al costat mateix del museu, on a través d’uns hologrames d’uns investigadors del futur t’expliquen com funcionava l’empresa de “Carbons Pedraforca” que va tancar les seves portes el 2007 i mentre van duent a terme la seva investigació, amb l’ajuda de diferents llums que hi ha per tota la sala, et van assenyalant els objectes dels quals van trobant i t’expliquen per a què eren utilitzats. Tots aquests objectes estan exposats en aquest edifici. Seguidament, et fan canviar de sala i t’expliquen com es treballava en una mina de cel obert, en aquest cas ens desplacem fins a Terol, i més tard, cap a Fumanya.

Un cop acabat l’Espectacle de la Mina ja només ens queda entrar a l’interior de la mina de carbó. La mina ja està ventilada i ens disposem a entrar-hi, acompanyats per la guia, i ho fem amb les vagonetes que actualment les “arrossega” una màquina elèctrica (recentment estrenada, abans era dièsel). Entrem uns 500 metres cap a l’interior. Un cop a dins ens fem una idea general de la immensitat d’aquesta mina. Crec recordar que hi ha uns 7 quilòmetres de galeries. És duríssim imaginar la feina dels miners: picar pedra per tal de poder extreure’n el lígnit, posar suports per tal que la mina no s’esfondrés, transportar el carbó, etc. Totes aquestes feines esmentades, les podreu veure representades a l’interior mateix de la mina, ja que al llarg de la visita, anireu fent aquestes parades i la guia us ho anirà explicant. A la part final de la visita es fa un simulacre d’explosions amb dinamita a la mina (no us espanteu que es fa a través d’àudio!). 

Per part meva només em queda donar un especial agraïment a tots els membres del Museu de les Mines de Cercs per la gran feina feta i per la fantàstica visita que vam tenir. Esperem poder tornar a repetir l’experiència en una altra ocasió! Realment és una visita que val la pena i de ben segur que no us deixarà indiferents!