De cul a terra. Aquesta frase seria un bon títol per descriure la meva primera visita al Monestir de Sant Llorenç de Guardiola de Berguedà.

Venint amb cotxe des de Berga, un cop entrem a Guardiola de Berguedà i seguint les indicacions clares dels cartells, arribem al monestir. Deixem el cotxe a la petita esplanada que hi ha davant mateix del monestir, agafem els estris i baixem per aquelles petites escales de fusta que hi ha ben bé al costat del Monestir de Sant Llorenç. Sí, mai més ben dit, baixem escales avall per culpa de les escales molles per la pluja i rellisco. Però, no patiu, ja que el bon sentit de l’humor pot amb mi, així que no és cap impediment i continuem endavant! Us ha agradat la meva entrada triomfal? 🙂

Allà ens trobem amb el Srs. Joan Horrit i Toni Puig de Civitas Cultura, “preparant el monestir”. El Monestir de Sant Llorenç va signar un convenir amb Civitas Cultura per tal de dur-hi a terme diferents activitats culturals per tal de potenciar-ne el turisme i, segurament augmentar l’interès per la cultura en general. L’estrena es farà aquest cap de setmana 26 i 27 de Novembre.  

He de confessar que em va impressionar molt el Monestir de Sant Llorenç de Guardiola de Berguedà, realment és una gran joia del Berguedà. A primera vista vaig pensar que era un monestir de caire romànic, més tard vaig poder confirmar-ho i llegir-ho al cartell informatiu que es trobaria en pre-romànic i romànic.

Ens disposem a entrar a l’interior del monestir. Al accedir-hi anem a parar a un pati interior del qual hi havia dos edificis: el que avui en dia em vaig suposar que era una oficina d’informació turística i l’entrada cap al monestir. Ambdues façanes són fetes de pedra i restaurades. L’entrada al monestir conserva la seva bonica porta de fusta. Entrem a dins on, només d’entrar, just al nostre davant hi veiem una sala on hi ha una maqueta del lloc on es troba situat el monestir. Tant el costat esquerre com a la dreta hi ha dos passadissos que ens portaran fins al centre del monestir. Un cop allà veig que el monestir és immens. Quina alçada que té el sostre! I el que més em va agradar és el que segurament havia estat la cripta. La cripta amb tots aquelles voltes li donaven un encant i atractiu especial. El sr. Puig em va comentar que antigament aquesta part del monestir estava tapada i que només es veia la part de sobre que era l’altar. M’endinso i em perdo entre les voltes del que era la cripta i veig que a dins d’una de les arcades, a la dreta, hi ha un “petit museu” amb vàries peces que es deuen haver anat trobant al llarg dels anys i durant la restauració del monestir i que estaven relacionades amb aquest monestir. Pujo fins a dalt l’altar i observo la majestuositat de l’interior del monestir. Quina arquitectura tan sublim! Al baixar, veig un mur on a sobre d’aquest, s’hi veu un colom.

Quan ja anava per marxar, em va cridar l’atenció la decoració d’una de les finestres  on també s’hi veien uns tres coloms: dos d’ells reposant i, l’altre semblava que volgués emprendre el vol.  També em vaig fixar amb un altre de les finestres originals on s’hi podien observar dos símbols. El Sr Puig em va comentar que eren els símbols del monestir de Sant Llorenç i que simbolitzaven l’infinit. 

Per acabar la visita em vaig fixar molt en els voltants del monestir, l’indret (i sobretot en aquesta època de l’any) és preciós, ben bé al costat del monestir hi ha una font anomenada “Font de Sant Llorenç”. 

Finalment, hem queda agrair a l’alcalde de Guardola de Berguedà, Josep Lara, per deixar-me veure aquesta meravella romànica que tenim al Berguedà. Sense la seva proposta, segurament no hagués estat possible poder fotografiar i veure el Monestir de Sant Llorenç. Així que moltíssimes gràcies Josep per ensenyar-me aquest tresor berguedà i molta sort d’ara en endavant amb aquest projecte conjunt amb Civitas Cultura. També un especial agraïment a Joan Horrit i Toni Puig per les seves puntualitzacions i indicacions. Moltes gràcies!! 

PD: Espero que us agradin les fotografies, malgrat la pluja i la meva entrada triomfal 😉