Continuem amb la ruta pel Berguedà i aquesta vegada l’objectiu és el poble de Casserres i els seus voltants. Venint de Gironella agafem la carretera vella (aquesta és l’opció que jo vaig triar, però hi ha una carretera que et porta directe al poble, venint des de la C-16 i agafant la sortida 88, agafeu la rotonda direcció Casserres) que porta fins a Casserres, però abans d’arribar ben bé al poble fem la primera parada i ens plantem davant de Sant Pau de Casserres, a continuació anirem fins al poble de Casserres i finalment passarem per l’Ametlla de Casserres. El municipi de Casserres també presenta dues colònies industrials: la ja esmentada Ametlla de Casserres i el Guixaró.

Sant Pau de Casserres

Aquest indret per mi tan nostàlgic que fa que em transporti a la meva infància. Havia passat moltes estones agradables en aquest indret, ja que hi residien i a la vegada, feien anar el restaurant uns vells coneguts i amics dels meus pares. Actualment el restaurant de Sant Pau està completament reformat i en ple funcionament, en canvi la casa on havien viscut aquests coneguts, està deshabitada (no abandonada) té vàries portes i finestres obertes que sembla que convidi a entrar a totes aquelles persones “amants” dels actes vandàlics. Deien que volien convertir aquest espai en una residència, però de moment no es veu cap moviment de fer-hi cap tipus de reforma. L’església romànica de Sant Pau de Casserres annexada al que suposadament devia ser la rectoria i seguidament a la casa, també ens convida a entrar a dins i fer-hi una visita, ja que també em vaig trobar la porta oberta, i no hi havia vigilància de cap tipus (annexat a l’església també hi trobem el cementiri). Crida l’atenció que davant mateix de la casa hi ha un altar i a darrere una escultura dedicada a la Verge. Sant Pau està rodejat per bosc a tots costats, i a pocs metres més avall hi ha un petit pantà. En resum, un ambient completament místic diria jo. Sant Pau de Casserres també va patir els incendis de l’any 1994, deixant els boscos completament calcinats, però amb el pas dels anys s’ha aconseguit refer.

Casserres

Deixem enrere Sant Pau i posem rumb cap al nucli de població de Casserres. El poble de Casserres presenta varis llocs força singulars: l’anomenada Alzina dels Colls (una gran alzina centenària, inclosa dins la categoria de parc natural o com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya) també trobem la Bauma de les Set Portes o Cafè de les set Portes (unes característiques construccions a les roques, on antigament hi havia viscut gent) i també hi trobem el Roc de la Mel (un enorme roc situat a les afores del poble). Però en aquesta visita m’interessava veure el nucli antic del poble, on bàsicament hi trobem el carrer Major i la Plaça de la Creu. Dins el mateix poble hi trobarem l’església de la Mare de Déus dels Àngels, on en el seu interior s’hi guarda un bonic retaule. Casserres també és territori de masies, cases rurals, amb gran quantitat de camps de conreu i bestiar de pastura. 

Ametlla de Casserres

Una de les dues colònies que formen part del municipi de Casserres tal i com he comentat al principi d’aquest “post”. Com totes les colònies tèxtils que hem visitat fins ara, no és d’excepció, que aquesta segueix la mateixa temàtica que les anteriors: fàbrica tèxtils, habitatges dels treballadors al voltant de la fàbrica i l’església, com també l’enorme torre de l’amo (avui en dia de propietat privada). Des de la carretera que va de Gironella a Cal Rosal, el que més crida l’atenció d’aquesta colònia és la Torre i l’església. L’església se la coneix amb el nom de Església de la Mare de Déu de la Mercè o també Església de la Mare de Déu del Roser, és una església més aviat d’estil gòtic, al igual que la Torre de l’Amo, ja que l’arquitecte que la va dissenyar va ser el mateix. També es pot arribar a peu a aquesta colònia a través del camí que comença a la Font del Balç (s’hi accedeix per Gironella encara que pertanyi a Casserres) trobareu el camí senyalitzat. 

Avui ha quedat un “post” més llarg, disculpeu-me si se us fa pesat, però crec que el bonic patrimoni de Casserres s’ho mereix. A continuació, us deixo unes quantes fotografies: