Després de passar per casa meva, tornem a emprendre camí i aquest cop tornem anar cap a l’alt Berguedà, i ens desviem cap a la població de Vallcebre. El poble de Vallcebre sempre l’he conegut per les seves festes, sobretot per la Festa Major i el foc de Nuet, però indagant molt més en la seva història, ara segurament, en tinc més informació. Crec que cal fer referència que Vallcebre va ser un altre dels pobles miners de renom de la comarca, potser les mines de carbó no eren de tanta envergadura com les de Fígols o les de Cercs, però el fet que se’n comencés l’explotació, va suposar un gran creixement (tant demogràfic, com econòmic) pel poble. Les mines més importants de Vallcebre van ser les de Tumí i les de Coll de Pradell.

Dins el poble de Vallcebre, destaquem alguns elements com ara: el campanar de Santa Maria, la petita església o parròquia de Santa Maria de Vallcebre, cases i masies, un parc, la plaça del poble i un petit safareig. El poble en si és petit, però té molta extensió en quant a territori; per la qual cosa també ofereix una gran quantitat de rutes i senders, és un lloc idoni per la realització d’esports d’aventura com l’escalada, vies ferrades, barranquisme, etc. 

Però el que realment em va cridar més l’atenció van ser els Cingles de Vallcebre que envolten tot el municipi i sembla que el protegeixin. Quan parlo de cingles, segurament com tots sabreu, són aquelles formacions que han estat causades pels diferents moviments del sòl i que amb el pas del temps i amb l’erosió del vent, s’han anat formant aquests imponents precipicis que avui anomenem cingles, el curiós del cas és que la part de dalt sol ser més o menys plana. És impressionat veure el preciós paisatge que aquest indret ofereix. Des dels Cingles de Vallcebre podreu veure la Serra d’Ensija, Coll de Pradell, Fígols i Sant Corneli i masies diverses.

Això si, us aconsello a tots aquells que patiu vertigen que no us hi acosteu massa, val més que contempleu el paisatge des del Mirador de Vallcebre, ja que a causa de la seva altitud i tal i com el seu nom indica, formen un gran precipici i una gran pendent i hi passa molta corrent d’aire.

Finalment, us deixo amb algunes de les fotografies que vaig poder fer durant la meva visita: