Deixem enrere Sant Jaume de Frontanyà i tornem per la mateixa carretera per on vam passar, però durant el trajecte i abans d’arribar a Vilada, fem una petita desviació cap a un altre poble que encara no havia visitat mai. Es tracta de Castell de l’Areny. 

No n’havia sentit a parlar massa d’aquest municipi, però abans de treure-hi el cap, vaig buscar-ne una mica d’informació. En aquest municipi hi trobem les restes de l’antic poble de Sant Romà de la Clusa, val a dir però que aquestes restes estan a uns quilòmetres del que és el poble de Castell de l’Areny, hi ha un itinerari marcat per tal d’arribar-hi i així fer una petita excursió fins allà. També dir que aquest poble està envoltat de molta vegetació, sobretot de pins, i es troba situat dins la serra del Catllaràs, un indret muntanyós. Aquest municipi podríem dir que està força repartit, ja que el més freqüent que ens trobarem  són cases de pagès o masies escampades per tota la serra, formant d’aquesta manera varis veïnats: el mateix Castell de l’Areny, Sant Romà de la Clusa i la Ribera del Castell.

Durant la meva visita em vaig centrar en fer la visita al poble de Castell de l’Areny i puc destacar diferents elements com: l’església de Sant Vicenç, la casa de Colònies Flor de Neu i el seu menjador, la Pensió-Restaurant de Castell de l’Areny, l’Anisoteca i vàries cases rurals. Aquest indret no el formen masses elements però no per aquest motiu deixa de tenir el seu encant. En arribar al poble trobem el petit ajuntament amb un pàrquing bastant espaiós al costat, de seguida trobem la plaça principal del poble amb la seva església i el cementiri al costat d’aquesta, i tot seguit ens trobem un parc, on si enfilem per les escales que hi ha, trobarem un berenador amb unes vistes cap a la serra del Catllaràs molt boniques.  

El que realment em va cridar l’atenció va ser la mida de les portes d’aquest poble, ja que la majoria de les cases tenien 2 portes: l’entrada principal (entrada de mida normal) i la de darrere (unes portes realment baixes) aquestes últimes semblaven estar fetes per persones de talla petita, cosa que a mi em va semblar molt curiós i divertit. 

Aquesta part del Berguedà crec que és la que estar menys “explotada” a nivell turístic, ja que per molts visitants aquest indret és completament desconegut. Sota el meu punt de vista, crec que és important donar a conèixer aquests indrets a tots els turistes que visiten la comarca del Berguedà, pel sol fet que no es quedin només amb la idea que al Berguedà només hi tenim la Patum de Berga, les fonts del Llobregat o el Tren del Ciment (que evidentment també són elements imprescindibles per als berguedans i berguedanes). Tenim uns racons i uns pobles fantàstics que cal potenciar i donar-los a conèixer. Dit això, us deixo algunes fotografies d’aquest bonic poblet: